top of page

SURREALSIME

Link de la presentació 

França 1919: Aquest corrent, molt influenciada per la teoria freudiana dels somnis. El període que precedeix a la Primera Guerra Mundial, de 1900 a 1914, representa per a França, o més aviat per a la tradició i la història romàntica d'aquest país, una bella època, temps de prosperitat econòmica, expansió colonialista (VA AJUDAR A SORGIR MOLTS CORRENTS CINEMATOGRÀFICA), puixança financera, desenvolupament de l'aviació i naixement del cinematògraf.

CONTEXT SOCIO-CULTURAL ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC: 

​


​

Per a alguns, aquest període d'inigualable esplendor està representat emblemàticament per l'Exposició Universal de París, on 50.000 visitants es van donar cita per a admirar els avanços aconseguits durant gairebé un segle de desenvolupament universal.

Època d'or per a la cultura i les belles arts franceses, notablement en el cas de París, va anar també escenari de diferents expressions i moviments polítics, filosòfics, religiosos, ideològics i literaris.

En el moment on sorgeix el cinema surrealista França és troba en un moment d’esplendor artística. El cinema a França. A partir d’una sèrie d’exploracions al 1895 van ocórrer molts començaments del cinema: el documental, el cinema d'atraccions, els primers relats per a grans masses, el primer esforç per sumar el cinema a la il·lustració, les sèries… Encara que es considera que la Primera Guerra Mundial va detenir la producció, en realitat només va ser pausada de 1914 a 1915, per a després ser represa en dos fronts: amb documentals que van registrar la guerra, i amb productes ficcionales, majorment còmics, que funcionaven com a estratègia d'evasió per a la gent, d'altra banda, l'art abstracte, el dadaisme i el surrealisme van començar a permear la creació cinematogràfica.

Va ser així com va sorgir una generació avantguardista que va definir el rumb del cinema francès en particular i el cinema en general. La meta d'aquesta generació va ser explorar el cinema com a art: pensar en imatges en moviment, no en traduccions d'altres expressions artístiques. Mentre la gran indústria cinematogràfica es consolidava als Estats Units, aquests impulsos creatius van resultar en un altre cinema innovador.

En l'àmbit polític va destacar la fi de la Gran guerra i la gran inestabilitat que li va seguir, malgrat la confiança i l'optimisme de principis dels anys vint. L'economia va entrar en una bombolla especulativa en la borsa, on l'eufòria era imperant i l'economia no deixava de créixer, i més tard l'explosió d'aquesta bombolla deixaria l'economia mundial pels sòls. En l'àmbit social van destacar dues actituds davant els esdeveniments de la Primera Guerra Mundial i del món després d'aquesta: una primera actitud optimista i frívola que veia la vida de color de rosa i una segona, més realista i observadora, inundada de pessimisme i incertesa perquè tots els valors establerts s'estaven qüestionant i la direcció de la cultura occidental era vaga i difusa.

El món és va omplir de nous invents, com la ràdio, nou mitjà de comunicació de masses o els plàstics, que van donar una imatge totalment nova a la vida quotidiana. El desenvolupament de la psicoanàlisi i l'aparició del concepte d'inconscient, que van donar una visió innovadora de la psicologia humana.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 

  • Temes recurrents: el desig sexual, l'erotisme, el prohibit, l'anti-feixisme, crítica a la religió, la moralitat, la burgesia.

  • L'oníric, el subconscient, l'irracional.

  • Crítica a la burgesia i als seus valors.

  • Trencar amb l'ordre lògic i racional del relat.

  • Imatges impactants, violentes i sòrdides.

  • Poc moviment de plans, molt pocs travellings.

  • Nombrosos plans curts.

  • Jump Cuts per a unir diferents escenes.

  • Temps i espai sense cap lògica.

  • Utilitzacions de superposicions i efectes òptics jugant amb els fosos i les transparències.

  • Juxtaposició d'imatges 

  • Rebuig de psicologia gramàtica 

  • Trenca amb les normes preestablertes

PEL·LICULES I CORRENTS 

Un gos andalús (1929)

 

Sinopsis: 

Pel.lícula més significativa del cinema surrealista. 

Feta per Buñuel i Dalí quan eren joves. 

Escrit en menys d’una setmana, seguint una regla molt simple: no acceptar idea ni imatge que pogués donar lloc a una explicació racional, psicològica o cultural. 

Hi va haver entre 40 i 50 denúncies de persones que afirmaban prohibir la pel.lícula per obsencia i cruel. 

 

En una nit clara, un home talla l'ull d'una jove mentre un núvol passa davant de la lluna. Vuit anys després, un ciclista s'accidenta al carrer. La mateixa jove ho socorre i ho besa. En una habitació, el ciclista assetja a la jove. Un incident de carrer els distreu. Un personatge androgin juga amb una mà tallada i és atropellat. El ciclista continua assetjant a la jove. Un "doble" apareix i castiga el ciclista fins que aquest li dispara. Finalment, la jove aconsegueix marxa amb un altre home, més tard els torsos de la jove i del seu nou acompanyant apareixen enterrats en la sorra i devorats pels insectes.


 

Característiques del corrent: 

  • Atmosfera asfixiant i desig sexual, les imatges s’han considerat de les més pertorbadores, ex: tallant l’ull amb una navalla, les formigues sortint d’una mà, el pèl de l’axila es converteix el pèl d’un home 

L’estrella de mar: 

Sinopsis: 

Man Ray va realitzar el 1928 la seva pel·lícula més coneguda, “L'Étoile de mer” a partir d'un poema de Robert Desnos. El resultat és una història de tall oníric.

El film planteja com a personatges principals a una parella i una estrella de mar. 

Sent l'home de la parella qui malgrat les actituds amoroses que mostra cap a la dona, no ofereix la mateixa intensitat d'atenció que dedica a contemplar l'estrella de mar.

La idea d'un triangle entre els personatges. 

La petxina i el reverend (1928) de la Germaine Dulac 

Sinopsis: la pel·lícula, de Luis Buñuel i Salvador Dalí.

Va ser estrenada a París el 1928, amb polèmica ja que, no va agradar ni els tradicionalistes ben pensats ni els mateixos surrealistes, la van qualificar d’efectivament suau. 

Narra sota una atmosfera onírica les obsessions i desitjos eròtics d'un reverend cap a la dona d'un general. El conflicte es presenta entre la culpabilitat, frustració i desig, a més d'una forta crítica a l'ordre establert, representat pels tres personatges principals (el clergat, la burgesia i els militars).

 

L'element entorn del qual gira l'obra és una petxina que el reverend guarda gelosament i que tem li sigui robat. La petxina és un símbol obert a tota classe d'interpretacions com ara el poder, la castedat i el sexe femení que té una rellevància notable en l'obra en incorporar algunes escenes eròtiques que es van considerar gairebé pornogràfiques en l'època. 


Caracterísitiques del corrent: 

  • Amor fou, sentiments d’amor, desig sexual… 

DIRECTOR, AUTORS, GUIONISTES: 

​

Luis Buñuel Portolés (1900-1983):

Director de cinema, compositor,
productor de cinema guionista, guionista entre altres ...
Pare del surrealisme cinematogràfic, és considerat un dels directors més influents i originals de la història del cinema.
Va Conèixer el surrealisme a París durant el 1925 i es va obsessionar amb ell.
Tècniques cinematogràfiques diverses, com ara imatges superposades i trucs de muntatge.
Ha treballat diversos gèneres i subgèneres: comèdies negres, drames de tall neorealisme, melodrames passionals ETC.
Posava el focus a l'acte de crear peces cinematogràfiques úniques en el seu gènere:

 

  • (1929) Un perro andaluz

  • (1930) La edad de oro

  • (1959) Nazarín

  • (1962) El ángel exterminador

  • (1972) El discret encant de la burgesia

​

​

Salvador Dalí i Domènech (1904 - 1989)

 Director de cinema, guionista, pintor, escenògraf, actor de cinema, il·lustrador, escultor, escriptor, actor…

Va col·laborar en la realització de la major pel·lícula  més gran de màxim exponent del surrealisme 

Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis abusant-ne i posant en perill la credibilitat del surrealisme segons André Breton ,l'escriptor francès, conegut com el principal impulsor del moviment surrealista. 
 

  • (1929) Un perro andaluz 

  • La edad de oro 

  • 2003 Destino:

​

Maya Deren (1917 – 1961) 

Cineasta experimental nord-americana, teòrica del cinema, poeta, escriptora , fotògrafa… defensora del mitjà cinematogràfic com a forma d'art.

S'inspirava: en el surrealisme i en la psicoanàlisi.

 

va fer diversos films curts:

 

  • (1944)  At Land 

  • (1945) A Study for Choreography for Camera 

  •  (1945-46) Ritual in Transfigured Time 

  • (1947) Meditation on Violence 

  • (1958) El seu darrer film va ser The Very Eye of Night 

​
 

Georges Méliès (1861 -1938)

Director de cinema, actor de cinema, guionista, productor de cinema... francès
En realitat no entra dins del cinema surrealista, Era més un cineasta il·lusionista que va convertir el cinema en art, fantasia i espectacle.
El volia posar perquè, avui en dia el podrien considerar un cineasta surrealista amb els seus continguts fora de cap sentit igual que les pel·lícules que us hem estat mostrant fins ara.
A més en dues de les seves pel·lícules més famoses, narra viatges estranys, surreals i fantàstics inspirats per Julio Verne.
Manipulava i transformava la realitat a través de la cinematografia.
Utilitzava múltiples exposicions, la fotografia en lapse de temps, les dissolucions d'imatges i els fotogrames pintats a mà.

​

  •  (1902)  Viaje a la luna 

  •  (1904)  El viaje imposible

  • (1896)   Le Manoir du Diable.(de terror)

​

Michel Gondry (1963)

Director i  guionista 

  • trucs visuals

  • no intenta imitar la realitat

  • crea la seva pròpia realitat partint de l'imaginari

  • recursos cinematogràfics com : stop motion, substitució, imatges superposades…

  • temes: el món oníric, la infància, el subconscient, la utopia i l'amor, elements que connecten amb el moviment avantguardista

obres: 

  • (2004)  Eterno resplandor de una mente sin recuerdos​

  • (2013)  La espuma de los día


​​

​

MÚSICA 

Per a la banda sonora, Bunyol va triar fragments d'obres clàssiques. Va recollir el tercer moviment de la Simfonia núm. 5 de Beethoven, música de Claude Debussy, L'Ocell Verum Corpus de Wolfgang Amadeus Mozart, de van Parys, la Simfonia Incompleta de Franz Schubert i l'acte III (Mild und leise) de l'òpera de Richard Wagner Tristán i Isolda. A més, va incloure els tambors de Calanda i un pasdoble.

CARTELLISME
Per publicitar i donar a conèixer les diferents pel·lícules surrealistes es van fer cartells. Els cartells surrealistes mantenen aquesta mateixa estètica estranya i onírica i sovint ens trobem als cartells imatges estranyes o fins i tot una mica pertorbadores. Així i tots els cartells comuniquen i fan la seva funció; publicitar una pel·lícula surrealista. Utilitzant el color negre i fotografies d'una única persona.

 

​

​

INFLUÈNCIES 

  • A Anglaterra:  l'artista i escultor Henry Moore, amb la seva sèrie d'escultures reclinades Lucian Freud.

​​

El surrealisme és un dels moviments artístics més influents del segle XX. No sols en les grans obres d'artistes com Salvador Dalí o René Magritte. La seva influència es va deixar notar en altres camps, i molt especialment en el disseny i la moda.
300 objectes creats sota la influència del moviment surrealista

​

  • Schiaparelli va crear dissenys tan sorprenents com el Vestit esquelet (1938) i el Vestit llagosta (1937) que va plasmar un disseny de Salvador Dalí, que va arribar a lluir la duquessa de Windsor.

​

D'aquesta col·laboració també va néixer el famós Barret sabata (1937-1938) que va transformar una sabata normal i corrent en un complement per al cap.
Lady Gaga és una icona de la moda surrealista

OPINIÓ
El nostre semblant d'aquestes pel·lícules no ens han agradat, ja que mostra'n escenes en alguns casos desagradables i incomprensibles. Tot i que en general no ens ha agradat aquest gènere, hem vist coses molt originals i que mai ens hauríem imaginat, la manera en com captaven el món real i el transformaven en el món dels somnis.

bottom of page