Artistes
(Webs a les fotos)
Mercè Alsina
Crítica d’art i comissària independent. És autora de l’estudi ‘Art dels anys 80 i 90 a Catalunya i cofundadora i coeditora del portal Murcrític, plataforma de recursos documentals d’art i pensament contemporani i col·laboradora habitual de la Revista Bonart.
Albert Gusi
Artista visual que treballa els paisatges i territoris en les seves obres. La majoria de vegades, són petites incursions sobre el paisatge i la seva fragilitat on proposa una altra manera de mirar-lo, observant la poesia, i humor , de la seva constant transformació, de la seva memòria.
Es sent molt vinculat Per el seu país l'admira i l'estima.
Joan Fontcuberta
Treballa l'art conceptual.
És un artista, docent, assagista, crític i promotor.
Es un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional.
La seva producció artística es basa en la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real.
Gran part de les seves obres s'enllacen com a paròdies que activen la il·lusió de l'espectador, i adverteixen dels perills de la credulitat o ingenuïtat i dels mecanismes que actuen en la transmissió pública de la informació i el coneixement.
Andrés Hispano
És un realitzador audiovisual, comissari artístic, docent i escriptor espanyol.
També s'ha llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i escriu generalment al suplement de cultura de La Vanguardia,
Félix Pèrez Hita
Es un llicenciat en historia de l'art ,Editor de videos , guionista,director de pel·licules. També fa de critic cultural en algunes ocasions.
Ara es dedica a codirigir alguns capitols de "Soy Cámara" amb Andrés Hispano.
Carles Barba
Va ser un empresari i director de cinema documental espanyol, va destacar per retratar la societat espanyola, particularment la catalana, del tardofranquisme també anomenat Franquisme Desarrolliste. Bàsicament, el seu cinema constitueix un documental de l'època franquista.
Vivian Maier
Va ser una fotògrafa nord-americana.
Les seves obres estan enfocades a la vida quotidiana del carrer. Va gaudir d'una gran repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans i avui dia és popular entre el públic i la crítica d'Amèrica del Nord, Àsia i Europa..
Joan Colom
És un dels fotògrafs de l'Estat més importants de la segona meitat del segle XX, un gran renovador de la fotografia de postguerra i va ser, sense pretendre-ho, el pioner del fotoperiodisme a Espanya. feia fotografia social; fotos de barris abandonats, vells i nous, buscant només imatges que més l'emocionaven.
Nan Goldin
Renovador de fotografia documental i narrador de l'escena contracultural de Nova York dels anys 70 i 80.
La seva falta d'amor familiar fa que els seus amics i amigues es converteixin en les seves veritables arrels i principals proagonistes de la seva fotografia. Va començar fotografiant en blanc i negre però no va trigar a passar el seu món a tot color.
Com ja ha dit ella, les seves obres venen de l'empatia i l'amor i les temàtiques principals són l'amor, la sexualitat i el gènere
Cristina Núñez
Les seves obres es basen en autoretrats com a forma de teràpia, Ella va començar a fer autoretrats el 1988 com una forma d'autoteràpia, per superar la baixa autoestima i estimular el seu procés creatiu. Nuñez es considera una activista social, que utilitza la seva pròpia vida per estimular l'espectador a reflectir-se a la seva feina i el
2020 va obtenir un doctorat per Obres Publicades a la Facultat d'Arts i Humanitats de la Universitat de Derby, Regne Unit.
Francele Coco
És una artista visual i historiadora que utilitza el pensament social i la filosofia de la imatge, utilitzant diferents tècnica fotogràfiques, i textos a l'hora de fer les seves obres o projectes.
Els seus treballs investiguen la societat tecnològica, la superimatge, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, el tecnocapitalisme i la utopia política, i sobre com aquests conceptes afecten i transformen el subjecte contemporani
Weronika Gesicka
És una fotògrafa i artista visual.
En les seves obres influeixen molt els temes com la memòria i els seus mecanismes i i les teories científiques i pseudocientífiques que estan relacionades amb aquestes, també Sol donar-li un gir incòmode i surreal a fotos americanes vintage que inclouen escenes familiars, records de vacances, vida diària, suspesa entre la realitat i la ficció
Mònica Roselló
Fotògrafa professional llicenciada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona fà servir la publicitat, arquitectura i interiorisme com a feina i com projectes.
parla o tracta l'acte creatiu a l'arquitectura, joc visual arran del paper de l'espectador a l'espectacle, reflexiona sobre els mecanismes de construcció dels records,intimitats a través de les finestres, la importància de l'ús de l'espai públic com a clau per a la comunicació i el viatge com a mitjà de supervivència.
Jordi Guillumet
Fotògraf català, i professor de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Les seves obres destaquen per la combinació de l'experimentació amb processos fotogràfics antics, com la cianotípia, la goma bicromada i la càmera estenopeica, amb una percepció escenogràfica de l'entorn fictici o real que transmet una profunditat de camp que es magnifica amb l'efecte estètic de caràcter malenconiós que donen les tècniques que utilitza
Erwin Wurm
Fotògraf i escultor .
se sol plantejar a si mateix o als seus models en les relacions inesperades amb els objectes quotidians a la mà, la qual cosa porta l'espectador a qüestionar la definició mateixa de l'escultura.
És un dels escultors més coneguts i d'èxit d'Àustria.
El seu enfocament humorístic de l'escultura amaga un significat més profund que pot resultar pertorbador si observem l'ús que els subjectes donen als objectes quotidians.
Chema Madoz
Fotògraf espanyol que és va formar a la UCM i ha realitzat exposicions individuals a nivell nacional
Ens posa en contacte amb aquests altres mons possibles que ens envolten, un univers d'objectes tan familiars com desconeguts, tan propers com irreductiblement estranys.
Rosana Antony
artista i activista. Explora el contacte entre l'art, política i estils de vida amb una voluntat de resistència davant les imposicions. el seu treball l'ha exposat en institucions i museus nacionals e internacionals, també ha sigut membre de la Real Societat Britànica d’Escultures a Londres i és Consellera Internacional de l’Institut de Coreografia Social.
​
​
Ken Loach
Director de televisió i director de cinema britànic, conegut pel seu estil de realisme social i temàtica socialista.
en les seves pel·lícules molts creuen veure una cosa així com un "grau zero de l'escriptura cinematogràfica o escriptura freda", és amo d'un estil depurat i sintètic i hereu inequívoc de les principals tendències del cinema realista d'Europa i, en major mesura, del cinema independent, que es caracteritzava pel seu realisme, el seu inconformisme social, la seva crítica a la burgesia ia la societat, i el seu acostament als éssers anònims d'aquesta, així com pel sentit de l'humor.
​
Lee Friendlander
creador d'un llenguatge audiovisual influenciat que imitava el paisatge social urbà.
És un fotògraf nord-americà que també va realitzar estudis de fotografia a l'Art Center School entre 1953 i 1955, l'any següent es va traslladar a Nova York i va estar treballant en portades de discos de música de jazz.
En diverses fotografies seves és troben reflexos davant de botigues.
​
Luz Broto
artista i docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Treballa amb l’espai (l’arquitectura del lloc), el seu entorn urbanístic o posició dins un territori.
​
Té la sevapropia estructura organitzativa amb protocols i proposa operacions que ho canvien tot.
Ha realitzat projectes d’intervenció de lloc específic en col·laboració amb diferents institucions i a diversos contextos durant 15 ants aproximadament .
​
alguna obra seva ; Obrir un forat permanent (MACBA, Barcelona, 2015)...
​
​
Anna Manubens
directora d’Hangar, centre per a la recerca i la producció artística a Barcelona.
Té intersecció entre escriptura, recerca, programació, acompanyament de projectes, anàlisi institucional i exposicions.
Dedicada a la producció i pensament entorn a les pel·lícules d'artistes.
Aliento (Nogueras Blanchard, Barcelona, 2020-2021), és una de les exposicio més recent,
​
